Àrea temàtica
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal

Àrea temàtica
Amèrica > Guatemala

ca - sipakapense
ca - quiché de Sipacapa  sin. compl.
ca - sipacapense  sin. compl.
ca - sipacapeño  sin. compl.
cy - Sipakapense
cy - Quiché de Sipacapa  sin. compl.
cy - Sipacapense  sin. compl.
cy - Sipacapeño  sin. compl.
de - Sipacapense
de - Quiché von Sipacapa  sin. compl.
de - Sipacapeño  sin. compl.
de - Sipakapense  sin. compl.
en - Sipakapense
en - Sipacapa  sin. compl.
en - Sipacapa Quiché  sin. compl.
en - Sipacapense  sin. compl.
en - Sipacapeño  sin. compl.
es - sipacapense
es - quiché de Sipacapa  sin. compl.
es - sipacapeño  sin. compl.
es - sipakapense  sin. compl.
eu - sipakapenera
eu - Sipacapako k'iche' era  sin. compl.
eu - sipacapense  sin. compl.
eu - sipacapeño  sin. compl.
eu - sipakapenera  sin. compl.
eu - sipakapense  sin. compl.
fr - sipacapense
fr - quiché de Sipacapa  sin. compl.
fr - sipacapeño  sin. compl.
fr - sipakapense  sin. compl.
gl - sipakapense
gl - quiché de Sipacapa  sin. compl.
gl - sipacapense  sin. compl.
gl - sipacapeño  sin. compl.
gn - sipakapénse
gn - kiche Sipacapa-gua  sin. compl.
gn - sipacapense  sin. compl.
gn - sipacapeño  sin. compl.
it - sipakapense
it - quiché di Sipacapa  sin. compl.
it - sipacapense  sin. compl.
it - sipacapeño  sin. compl.
pt - sipakapense
pt - quiché de Sipacapa  sin. compl.
pt - sipacapense  sin. compl.
pt - sipacapeño  sin. compl.
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
La llengua sipakapense es parla a diferents pobles del municipi de Sipacapa i representa una petita illa envoltada de territori lingüístic mam. Sembla que el terme sicapan és d'origen nàhua i està compost de sipaktli, 'llangardaix' i apan, un sufix locatiu (sipaktlipan és el primer dia dels mesos al calendari asteca).

El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.

Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.

Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.